Cinema Llatinoamericà
El cinema de Sant Feliu acollirà, entre el 27 i 31 de març, una nova entrega de la 18a edició de la Mostra de CineBaix, dedicada aquest cop al cinema llatinoamericà i amb la mirada centrada en l'Amazònia, no només com a ecosistema tropical, sinó per visibilitzar la diversitat de comunitats indígenes amb cultures ancestrals que hi viuen. Aquest cop veurem amb ulls de dona, ja que vuit de les 12 pel·lícules seleccionades estan dirigides per dones.
La programació inclou tres títols:
- El documental A queda do céu: se centra en la profunda connexió del poble indígena ianomami amb la natura i la seva lluita contra la desforestació, una greu amenaça per al seu estil de vida i l'ecosistema que consideren casa seva.
- La flor del burití: un retrat etnogràfic dels Krahô, poble originari del centre del Brasil que lluita per la defensa de les seves terres contra empresaris i terratinents. A través dels seus ulls de nena, la Patpro recorrerà tres períodes de la història del seu poble indígena, al cor de la selva brasilera. Perseguits incansablement, però guiats pels seus ritus ancestrals, el seu amor per la naturalesa i la seva lluita per preservar la seva llibertat, els Krahô no deixen d'inventar noves formes de resistència.
- Manas: llargmetratge amb el qual la directora brasilera Marianna Brennand, amb delicadesa i respecte, treu a la llum l'esgarrifosa pràctica d'abusos sexuals a nenes en un poble de la selva amazònica. La Tielle, de 13 anys, creix amb somnis inspirats en la fugida de la seva germana gran. A mesura que madura, les il·lusions a què s'aferra comencen a fer-se miques, revelant un món d'explotació i abús molt arrelats. Decidida a protegir la seva germana petita i a remodelar el seu futur, s'atreveix a desafiar les forces que oprimeixen les dones de la seva comunitat, en una profunda exploració de resiliència i resistència.
De les 12 pel·lícules seleccionades en aquesta edició, vuit estan dirigides per dones. Cineastes del Brasil (Renée Nader Messora, La flor del burití; Marianna Brennand, Manas; Gabriela Carneiro, A queda do céu), de Mèxic (Astrid Rondero i Fernanda Valadez, Sujo), de Panamà (Ana Endara, Querido trópico), de Xile (Laura Donoso, Sariri) i de la República Dominicana (Johanné Gómez Terrero, Sugar island) que no només fan visible l’hegemonia del patriarcat i el colonialisme sobre els cossos de les dones i les profundes desigualtats de gènere i classe, sinó també la lluita dels pobles indígenes per mantenir les seves formes de vida i els seus entorns.