Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló

Església Parroquial de St Esteve de Cervelló

L'església és un edifici modernista notable, poc conegut, obra dels arquitectes Antoni Maria Gallissà i Moragas (1861-1903) i Josep Font i Gumà (1859-1922); iniciat el 1896 i finalitzat el 1908, sota la direcció de Font Gumà. La façana, inspirada en el model gòtic, està construïda amb obra de pedra alternant elements de talla i obra de maó vist que li dóna plasticitat, formant un conjunt harmònic amb l’edifici annex de la casa parroquial, obra projectada per Gallissà.

Interiors de qualitat, enriquits per l’enteixinat de la volta, els revestiments pictòrics, ceràmics i de pedra artificial, més canelobres i ferros forjats i estatuària, que suposen una sàvia composició i combinació.

El primer projecte va ser encarregat pel batlle Climent Guitart el 1.864 a l’arquitecte Oriol Mestres, però el temple no s’arribà a iniciar. El 20 de gener de 1896 va tenir lloc la festa de la col·locació de la primera pedra i el 20 de gener de 1908 es va beneir el nou temple. Ad perpetuam rei memoriam.

La restauració de 1939-40 la va dirigir l’arquitecte conservador de la Diputació J.M. Baldric.

Entorn:
Conjunt d’església parroquial i rectoria, d'estil modernista, situat al costat nord de la carretera N-340 que travessa el poble de Cervelló, i construït sobre un terraplè.

Descripció:
Edifici aïllat de culte. Parròquia de Cervelló. Església d’estil modernista, de formes neoromàniques i neogòtiques. L’estructura de la façana és de pedra alternada amb obra vista. Edifici d’una sola nau que mesura 28 m de longitud, 11 m d’amplada i uns 14 m d’alçada. La nau interior de l'església és molt esvelta; està dividida per un seguit d’arcs apuntats fets de maó vist. Conté capelles laterals entre els contraforts; la meitat d’aquests contraforts es poden observar des de l’exterior. Hi ha
falsos arcs als passadissos entre capelles. Damunt les capelles hi ha un corredor de galeria d’arcs. Les arqueries de suport de les capelles laterals estan situades entre columnes de fust octogonal amb capitell.

El suport de la volta de la nau té dos nivells, l’inferior amb arcs ogivals suportats en columnes i el superior de petites arcades separades per murets normals a la nau. Les biguetes de les voltes són de fusta, amb entrebigats probablement ceràmics, tot policromat amb varietat de colors i motius de gran expressivitat.

A la façana, el nivell inferior està format per la porta d’accés i dos finestrals que configuren tres arcs ogivals, separats per dues columnes amb capitells esculpits d’elements vegetals, tot obrat amb pedra. El nivell superior està format per tres arcs ogivals, en el interior dels quals hi ha petits arquets obrats amb maó. Aquests tres arcs ogivals estan separats per dues pilastres suportades per sengles mènsules que conformen unes escultures d’Eusebi Arnau Mascort (1863-1933).

La capçalera té forma poligonal i s’hi accedeix pel presbiteri per cinc graons de granit donant continuïtat al paviment també de granit. La volta de creueria té una gran clau de volta on hi ha representat un colom, símbol de l’Esperit Sant. Al presbiteri hi ha cinc finestrals situats en els panys de la volta de creueria.

El cor és rectangular i ocupa tot l’ampla de la nau. Té tres arcs apuntats en la seva obertura i dos en els murs. La volta és ornamentada amb ceràmica de colors granats i verdosos.

La capella del Santíssim, d’estil neogòtic, està adossada a l’església, al costat est de la nau. Es va construir a l’any 1927. De planta rectangular, té volta apuntada suportada per dos arcs al mig i altres dos a cada extrem. En els murs hi ha tres arcs apuntats a cada pany de paret, suportats per semi-columnes amb capitells ornats amb motius vegetals. El sostre té bigues amb cartel·les. La capella té dos finestrals ogivals que contenen vitralls emplomats.

Adossat a la façana hi ha el campanar, de planta quadrada, amb dues campanes grans i dues de petites. Està fet de pedra amb quatre finestres cegues i una amb un format relacionat amb les que s’alcen entre l’església i la rectoria.

La casa parroquial és de planta quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes. Gallissà la va edificar en pedra. Les façanes sud i oest estan ornamentades amb relleus esculpits d’escuts de Cervelló.

Les façanes tenen diferents tipus d’obertures, en forma de creu llatina o de creu grega, i altres finestrals verticals amb formes corbes a la part superior. Per tot el voltant de les façanes hi ha galeries d’arcs, situats a les golfes. De la coberta de teula àrab sobresurten uns ràfecs molt treballats.

En l'interior els revestits de les parets de les capelles laterals estan esgrafiats. Els trams de volta tenen pintures de Salvador Vendrell, d’elements geomètrics de formes romboïdals i circulars amb motius estel·lars i de tonalitats grogues, terroses, mangra i blau clar.

Els capitells de les capelles laterals estan ornamentats amb l’escut de les quatre barres i el cérvol, enmig d’elements decoratius vegetals.

Probablement als anys vint s’emprengué la decoració dels murs del Presbiteri, deixats pels autors sense motius decoratius, segurament per manca de recursos. L’obertura central es va convertir en dues obertures verticals i un òcul superior, sense abordar el vitrall central. A la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, es construí un nou altar de pedra amb un baldaquí metàl·lic al damunt i es traslladà la imatge de Sant Esteve a l’entrada del presbiteri, més altres reformes.

Estat de conservació:
Entorn: bo.
Estructura: bo.
Façanes: bo.
Cobertes: bo.
Interiors: bo.

Ús actual:
Religiós.