Castell de Castellciuró

Castell situat d’alt d’un turó, molt proper al riu Llobregat i dins de la serra de Collserola, forma part del municipi de Molins de Rei, al Baix Llobregat, i és a poca distància de l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda.

Les primeres notícies documentades del Castellciuró daten del segle x, quan era una fortalesa defensiva del terme d’Olorda, la qual es trobava relacionada amb el conjunt de castells i fortaleses que, en l’època altmedieval de la Marca Hispànica, vigilaven, controlaven i protegien el territori de la vall del Llobregat. Finalitzats els conflictes bèl·lics, els temps de pau van propiciar noves dinàmiques socials i econòmiques. Al segle xiv, la fortalesa es va convertir en un castell termenat, el qual presidia el territori i controlava les terres adjacents.

En el decurs dels segles, els diferents propietaris del Castellciuró van anar adaptant els seus usos i funcions a les necessitats de cada època. Es poden identificar restes de diferents cronologies, com per exemple: uns paraments d’opus spicatum del segle x, la torre circular i l’habitació al costat del mur de les espitlleres del segle xi, i restes de les reformes d’època gòtica. Al Museu Municipal de Molins de Rei es conserven fragments de ceràmica d’una cronologia que oscil·la entre els segles x i xix, a més d’altres objectes procedents del castell.

L’any 1949 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).